La repetició espaiada: repassar una paraula just abans d'oblidar-la
Llegir deu vegades una paraula el mateix vespre fa la impressió de saber-la. Una setmana després, ha desaparegut. Repassar-la tres vegades, però en dies diferents, funciona molt millor.
A finals del segle XIX, el psicòleg alemany Hermann Ebbinghaus va mesurar la seva pròpia memòria aprenent llistes de síl·labes sense sentit. Va descriure el que des d'aleshores s'anomena la corba de l'oblit: oblidem de pressa just després d'aprendre, i després més a poc a poc. I cada repàs fa que la corba torni a començar més amunt i sigui més plana.
Esquema de principi, sense escala.
D'aquí ve la idea de la repetició espaiada: repassar una paraula quan estàs a punt d'oblidar-la, a intervals cada vegada més llargs (l'endemà, uns dies després i després setmanes). Als anys setanta, el periodista alemany Sebastian Leitner en va fer un mètode senzill amb fitxes i una capsa amb compartiments: una paraula sabuda avança una casella i torna més tard, una paraula fallada torna al principi.
- Hermann Ebbinghaus, Über das Gedächtnis, Leipzig, 1885.
- Sebastian Leitner, So lernt man lernen, Herder, 1972.